Ara el repte només és poder continuar enganxat al windsurf.
Un cop finalizat el repte d'intentar navegar 100 dies, des de l'1 d'octubre de 2010 al 30 de setembre de 2011, amb el resultat d'haver-ho fet 70 vegades, el blog continua.
Aquests propers dies sembla que es podrà navegar. Com a mínim hi ha previsió de vent encara que una mica massa a ràfegues. Si al final no es pot, adjunto una foto per fer windsurf de forma alternativa (així m'estalviaria fer el waterstart)
Tarda fresca i divertida de navegació. Tot i que la temperatura ambient no convidava massa, veient la mar tan plana i un vent suficient (variable entre 10 i 17 nusos quan he entrat), he agafat després de mesos la taula de 155 litres. Quina diferència! Quina estabilitat! Al sortir, cap a les 5 de la tarda, el vent ha arribat a ràfegues de 20 nusos, però el problema, a banda de la variabilitat de la força del vent, era la seva direcció, de ponent girant cap a terra.
Diumenge de tardor amb vent de ponent que ha bufat a ràfegues. Molt variable, tan de força com també de direcció, girant a terra cada dos per tres. Tot i que no ha estat el millor dia, tant en Salvador com jo hem pogut fer algun bon bordo al planeig.
Aquesta tarda tot baixant del tren a l'estació d'Ocata semblava que feia un bon vent de ponent no previst. Però ha estat una falsa alarma. He anat al Club i he mesurat no més de 12 nusos de ràfega màxima i quan baixava es quedava a 6-7 nusos.
Un dissabte com cal: vent correcte de garbí, sol lluent, mar plana i uns quants windsurfistes a l'Ocata Vent (Pep Solsona, Pep, Jordi, Dick, Josep M. Clausell, i cap al final en Xavi i en Josep M.)
Per celebrar que he arribat al 10% penjo un vídeo gravat per la Sarai.
Dia fred i difícil. La previsió del windGuru arribava a preveure ràfegues de fins a 35 nusos de ponent, però no s'hi ha arribat segur. He sortit amb la vela de 5 metres i he anat curt (tot i que amb alguna bona ràfega he pogut planejar). En seguida ha baixat el vent i he hagut de sortir, igual que en Cristian, l'altre windsurfista que estava a l'Ocata.
Dimarts passat es va morir el surfista Andy Irons (a la foto). Tres vegades campió del món de surf (2002, 2003 i 2004) ha estat l'únic capaç de fer ombra a Kelly Slater.
A Andy Irons se'l van trobar mort a l'habitació d'un hotel de Dallas el passat dimarts 2 de novembre. Sembla que la causa de la seva mort pugui ser el dengue, malaltia que hauria contret a Puerto Rico.